Amics de la Vall del Ges

Qui som

Els membres de l’associació habitem l’espai rural, dintre dels municipis del Pla estratègic de la Vall del Ges Oris i Bissaura.

Estimem la natura i la respectem, vivim el nostre entorn, formem part d’ell i quant quelcom afecta aquest espai, els primers afectats som nosaltres mateixos, per això pensem que:

Tal com ha demostrat l’historia la gent més preparada per regular cap activitat en qualsevol zona són els que en viuen, la viuen i en tenen cura, encara que només sigui perquè qualsevol alteració de la mateixa el paguem els que hi vivim, molt sovint se’ns vol fer creure, per part de gent molt preparada teòricament, certes afirmacions falses que ja s’ha convertit en dogma de fe. Només un exemple aclaridor, es diu que el pas d’una moto els ocells i altres animals fugen espaordits dels seus nius, això no és cert, el que fan és arraulir-se i quedar-se immòbils al lloc on estan així no són vistos, quan fugen és al veure una persona equipada amb una escopeta o una càmera de fotografiar, per ell una persona és sinònim de perill, aquell animal estrafolari que passa durant cinc segons fent fressa no és perillós, no s’enfila als arbres a fer fotos dels nius ni els dispara. El animals del bosc ja han après que una moto només fa fressa i no els fa cap mal, a l’home sol, el temen perquè sempre ha estat sinònim de mort.

Pensem doncs, que hi ha molta falta d’informació per part d’aquests tècnics preparadíssims que condemnen sense saber el què, ni com i afirmen que tot el mal que veuen ho han fet les motos, s’obliden de les vaques, de les caminades populars, dels tallafocs, dels xais, dels camàlics repartint brossa, d’ells mateixos aplicant normes sense saber a qui afecten... No creiem que l’accés per part de vehicles sigui el principal perjudici a aquesta, si no és perquè fem certa fresa i gent que espera el cap de setmana per anar a reposar a la natura els molestem, però a nosaltres també ens molesta trobar-nos semàfors en vermell al carrer Aragó i no se’ns acut demanar que ens els posin en verd per poder anar més tranquils, per això no entenem perquè ells volen que deixem de fer la nostra activitat per la seva tranquil·litat.

Estem d’acord que si hi ha cap mena de mal a la natura s’eviti, però prohibir l’activitat no corregeix re, perquè d’amagat es continua fent; si s’educa als qui practiquen l’activitat i se’ls demana han de deixar el que deterioren igual que estava, l’activitat és una millora per l’entorn i això és pot aplicar a tothom, caminadors, ecologistes, trialers, caçadors,... El que fa viure amb un cert índex de confort a la humanitat és la educació i no les prohibicions. No entenem com cada cop que hi ha algun problema la solució es troba prohibint el fet que genera el problema. Cal educar perquè el fet s’esdevingui una virtut o desaparegui per si sol, si no és així dintre de poc ja no quedarà res per prohibir.

De la natura se’n pot fer un ús raonable, així ho estem demostrant amb la nostra actuació; però mai se’n pot fer un abús.

Els tècnics, diuen que estan molt preparats perquè han llegit molt però no tenen cap mena de pràctica en la seva activitat, haurien d’estar exclosos de dictar normes als demés.

Per dictar normes que afectin a la resta de ciutadans s’hauria de saber com es fan aquestes activitats així com el resultat de les mateixes i els bens que se’n deriven; no només els resultats ni les opinions de grups de pressió més o menys poderosos.